CERÀMICA GREGA:

1- Crátera de Cáliz : s' utilitzava per barrejar aigua i vi. Quan es portava a la taula normalment es ficava sobre aquesta.

Exercici d' exposició d' un tema de literatura o de civilització romanes

4 - Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema següent: El segle d' or de la literatura llatina: Virgili, Horaci i Ovidi. Establiu una comparació entre aquests tres poetes tenint en compte el segle en què visqueren, la relació que tingueren amb el poder, el cercle literari al qual pertanyien, el gènere literari que cultivaren, les obres principals, etc.




Virgili va nèixer al 70 a.C. i va viure 50 anys. Horaci va nèixer a l' any 65 a.C i va morir a l' any 8 a.C. Ovidi va nèixer a l' any 43 a.C i va morir a l' any 17 o 18 d.C (60 anys aproximadament).
Virgili i Horaci eren coneguts, encanvi no tenien cap relacio amb Ovidi ja que aquest era més jove i no es van poder conèixer.

Virgili i Horaci apart de ser coneguts per la literatura, també tenien molt bona relació amb el poder de Roma encanvi Ovidi va ser desterrat per l' emperador.

Ovidi pertanyia al cercle de Messala mentres que Virgili i Horaci pertanyien al cercle de Mecenes.

ELS DÉUS OLÍMPICS

TEXT 1

Zeus, monarca dels divins, prengué per primera esposa Metis, la més hàbil dels déus i dels homes moridors. Però quan ja estava a punt de parir la dea Atena d'ulls verds, llavors Zeus, ensarronant el seu cor amb arteroses paraules, la va introduir en el seu propi ventre, per consell de Gea i d'Urà estelat. Així li ho aconsellaren, perquè cap dels déus sempre eterns no gaudís —llevat de Zeus— d'honor reial.

HESÍODE, Teogonia 886-893

Quin lloc ocupa Zeus entre els déus olímpics? Com va obtenir el poder? A qui l’hi va arrabassar?

 És el rei dels déus, el déu de déus. El va obtenir del seu pare, el tità Cronos. El va drogar perquè vomités els nens que s'havia menjat, i ell i els seus germans es van embarcar en una lluita contra els titans de 10 anys. Al cap de 10 anys van guanyar, i es van repartir el poder. Ell es va quedar el cel i el pdoer sobre la resta dels déus.

Qui va ser esposa de Zeus, després de Metis? Quin fill o fills li va donar?

 Hera. Ares, Hebe, Hefesto i Ilitía

De quina ciutat és protectora la deessa Atena? Quins són els seus símbols i els seus atributs?

 És protectora d'Atenes. L'oliver i l'òliba són els seus símbols, i la llança, el casc l'armadura i l'escut els atributs

TEXT 2

CICLOP: Pare, quins sofriments m’ha fet patir el maleït estranger! Em va emborratxar i després em va deixar cec mentre dormia.

POSIDÓ: Qui va gosar fer-t'ho, això?

CICLOP: Primer s'anomenava Ningú; però quan havia fugit i era lluny del meu abast, va dir que li

deien Ulisses.

POSIDÓ: Ja sé de qui em parles, del d’Ítaca; estava fent el camí de retorn per mar des d'Ílion. I com

és que et va fer això si en realitat no és gaire valent?

LLUCIÀ, Diàlegs marins 2

Aquest text fa referència a allò que narra una obra de la literatura grega. Sabeu quina és i a quin autor s’atribueix?

 La Ilíada d'Homer

Expliqueu l'episodi del qual tracta aquí Llucià.

És l'episodi en el què Ulisses es troba amb el ciclop Polifem a la cova, i perquè no el mati li dona abundant menjar i beure perquè s'emborratxi, un cop adormit el deixa cec, i li diu que es diu Ningú, aixi, quan el Ciclop intenta alertar els altres crida "NINGÚ M'ESTÀ ATACANT!, NINGÚ M'HA DEIXAT CEC!", i la resta de Ciclops l'ignoren i ell pot marxar.

 Per què us sembla que Posidó diu d'Ulisses que no és gaire valent?

Perquè enlloc de fer servir la força fa servir l'astúcia, no la tàctica que fa servir és bastant de covards.

TEXT 3

En el moment que les tres deesses conduïdes per Hermes, a qui Zeus ha encarregat de solucionar l’afer en nom seu, el visiten, Paris ja ha recuperat el seu lloc en el si de la nissaga reial, però ha conservat el costum –reminiscència de la seva joventut de pastor– de portar els ramats a pasturar. És un home del mont Ida. Quan veu arribar Hermes i les tres deesses, s’inquieta i se sorprèn a parts iguals.

J.-P. VERNANT, L’univers, els déus, els homes

Quines són aquestes tres deesses que, conduïdes per Hermes, van a trobar Paris?

Hera, Atenea i Afrodita

Qui és Paris i quina qüestió ha de resoldre en aquest moment evocat pel text?

Príncep de Troya, fill del rei Príam. Havia de triar quina de les tres deeses és més bella i entregar-li una poma d'or.

Quina decisió pren i quines en seran les conseqüències?

Li dóna la poma a Afrodita, i Afrodita fa que Paris s'enamori d'Helena, la dona del rey d'Esparta, Menelao. Paris la rapta i això provoca la guerra de Troya.

 TEXT 4

Ara mira el quadre una altra vegada: segueix Homer en tot. Heus aquí la ciutat a dalt de tot, i aquests són els merlets de Troia, i la gran plana, tan ampla per contenir tota la força de l’Àsia avançant cap a Europa; aquest és el foc immens que envaeix la plana i fa sortir el riu de mare, arrossegant tots els arbres. Tanmateix, Hefest, embolcallat en foc, es llança a l’aigua, el riu s’estremeix de dolor i suplica, amb forma humana, a Hefest. Ni Escamandre està dibuixat amb la cabellera llarga –perquè el foc l’hi ha cremat–, ni Hefest va coix, ja que se’l veu en plena carrera.

FILÒSTRAT, Descripcions de quadres 1.1.2

Qui és Hefest? Enumereu els seus atributs, de qui era fill i per quina raó era coix.

Era el déu del foc i la tekné. Era fill de Zeus i Hera. Era coix perquè al néixer Hera el va veure tant lleig que el va tirar de l'Olimp. Se'l representa com un home amb cabell llarg, túnica sense mànigues. Coix, lleig per cordial. Savi, competent i sempre enfeinat en la seva farga.

TEXT 5

HEFEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.

APOL·LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.

HEFEST.- En què et bases per dir això?

APOL·LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços,

els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col·locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb set

cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, amb

tants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols

de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar alguna

cosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes i condueix els morts.

LLUCIÀ, Diàlegs dels déus, 11 (7)

De quina divinitat parlen Apol·lo i Hefest? De qui és fill?

Parlen d'Hermes. Fill de Zeus i Maia.

Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics» i com apareix representada?

Alegre, popular, mai trist. Jove, prim i despullat. Casc alat, sabates amb ales i el bastó. El bastó es diu Caduceu i apareix representat com un pal envoltat per dues serps.

Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història relacionada amb ell.

Te la feina transportar missatges i de conduir a les ànimes i als morts a l'Hades. Hermes va transportar Pandora (la primera dona creada per Hefest) cap als mortals i li va otorgar un gran sentit de la curiositat.

Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.

 Pan

 Orfeu

 Les muses

URBANISME ROMÀ - Tarragona Província

Aqüeducte de les Ferreres

És un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco

No es coneix la data exacta de la construcció de l'aqüeducte, sembla probable que s'hagués aixecat al segle I dC, en l'època de l'emperador August.

L'aqüeducte va estar en funcionament fins a l'edat mitjana.

El 1905 es va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional i el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m, sense comptar la galeria de conducció de l'aigua, avui destruïda, que devia fer uns 2 metres més. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada (llum) de 6,30 m, una alçada de 5,70 m i una gruixària de 1,86 m. La distància entre els arcs és de 8 m. La cota de l'aqüeducte al costat nord és de 56,8 m i la costat sud de 56,4 m.

L'estructura del pont va ser construïda en blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus lleugerament encoixinats i col·locats en sec, sense morter a les seves juntes. El canal que duia l'aigua,l'Specus va ser construït amb un morter impermeable a base de calç i ceràmica. La pedra per l'obra fou treta d'una pedrera situada en un turó pròxim al monument, conegut com coves de la Pedrera.

La captació de l'aigua al riu Francolí es feia mitjançant una resclosa en un indret anomenat Torre del Comte, situat entre els pobles de Rourell iPuigdelfí a uns 15 km de Tarragona. A partir d'aquí fou conduïda per un canal cap a Tàrraco, aprofitant els pendents naturals del terreny fins a arribar a la comella del barranc dels Arcs que es va salvar mitjançant el famós pont aqüeducte. Al costat sud del barranc el canal seguia per l'antic camí de l'Àngel i entrava a la ciutat per l'avinguda Catalunya on l'aigua fou recollida i depurada en un gran dipòsit, anomenat castellum aquae  i després distribuïda per una xarxa de canonades de plom en la zona residencial de Tàrraco.

Arc de Berà:

L'Arc de Berà  és un arc de triomf situat a uns 20km al nord de la ciutat de Tarragona. L'arc es troba situat sobre el traçat del que fou la via Augusta, actualment sobre la carretera nacional 340.

El seu nom derivaria del comte Berà. Es tracta d'un arc honorífic constituït per un cos central sobre un podi decorat amb falses pilastres acanalades que culminen en capitells corintis. Té una única obertura en arc de mig punt i la part superior de la construcció culmina amb un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa. El monument està fet de pedra calcària.

La construcció data de l'època de l'emperador August, a l'any 13 aC. Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni i que serví per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.

 En el seu origen, l'estructura tenia a la part superior un conjunt escultòric de bronze amb la figura d'August al mig, ja que l'arc es va construir en honor de l'emperador. Per això, es creia que, originàriament, es deia Arc d'August i que no fou fins a l'Edat Mitjana que va adquirir el topònim de Berà, quan es va construir en aquell indret el castell de Berà.

El monument fa 12,28 metres d'alçada per 12 d'amplada i 2,34 metres de fons. L'amplada del portal és de 4,87 metres i més de 10 metres d'alçada, recolzat sobre una línia d'impostes que uneix dos blocs construïts amb grans carreus de pedra calcària local alçats sobre un basament o podi. Aquests dos cossos són decorats amb unes falses pilastres estriades, rematades per capitells corintis que sostenen un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa, de la qual se'n conserven tres blocs amb un denticulat decoratiu. En el fris hi ha restes d'una inscripció dedicatòria on es fa referència a Luci Licini Sura, un alt dignatari, el qual va costejar les despeses de les obres de reforma que van efectuar-se al monument a començaments del s. II DC d'acord amb les seves disposicions testamentàries.

Torre dels Escipions:

La Torre dels Escipions és un dels monuments emblemàtics de la ciutat de Tarragona, situat a prop de la Via Augusta. Es tracta d'un típic exemple de monument funerari turriforme.

Consta de tres cossos superposats, decreixents en dimensions. Sobre un sòcol o podi de planta aproximadament quadrada (4,47 x 4,72 m a la base, construït amb grans blocs de pedra local, s'eleva un segon cos (l'intermedi) que presenta, a la façana, dues figures en relleu alt que representen Atis (divinitat d'origen oriental associada al culte funerari). El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l'interior una cambra que devia guardar les cendres del personatge o família en honor de què s'havia erigit el monument. La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut. L'alçada actual del monument és de 9 metres.

El parament de tot el monument és de carreus molt ben tallats i ajustats. La façana sud del segon cos, visible des de la Via Augusta, presenta en alt relleu dues figures d'Atis. Una errònia identificació d'aquestes figures amb els germans Escipió donà origen a la tradicional denominació del monument. Per les seves característiques, cal datar la seva construcció en la primera meitat del segle l dC; d'altra banda, les figures d'Atis a la Torre dels Escipions indiquen l'extensió de cultes d'arrel oriental a la Catalunya Romana.

INSCRIPCIÓ DE L'AQÜEDUCTE DE SEGOVIA

IMP·NERVAE·TRAIANI·CAES·AVG·GERM·P·M·TR·P·II·COS·PATRIS·PATRIAE·IVSSV·P·MV·MMIVS.MVMMIANVS·ET·P·FABIVS·TAVRVS·IVIRI·MVNIC·FL·SEGOVIENSIVN·AQVAM·RESTITVERVNT

Géza Alföldy, que va ser un dels millors epigrafistes de la història, va saber interpretar el que hi deia inscrit a l'aqüeducte de Segovia. Durant dos dies ho va intentar desxifrar i ho va aconseguir.Segons com estaven situats els punts de la pedra, ell anava anant imaginant quina lletra podria ser.Es va adonar que a l'altre part de la paret en que estava escrita aquesta transcripció, tenia els mateixos puntets, per tant va interpretar que hi deia el mateix en cada part.Algunes persones que no és una transcripció correcte però la majoria de gent creu amb la bona feina que va fer aquest bon home.

Aqüeducte de Segovia

L'aqüeducte és un sistema o conjunt de sistemes d'irrigació que permet transportar aigua en forma de flux continu des d'un lloc en el qual aquesta accessible en la naturalesa, fins a un punt de consum distant.

Els romans van construir els aqüeductes més importants en grandària, així com en major quantitat, en tots els seus territoris.

Un aqüeducte arrenca en un sistema de captació d'aigua. L'aigua passa de forma controlada a la conducció des d'un dipòsit de capçalera (caput aquae). també coneguda com a R.F o acue (diminutiu d'aqüeducte)

La construcció d'un aqüeducte exigeix l'estudi minuciós del terreny que permetrà escollir el traçat més econòmic per permetre un pendent suau i sostinguda sense allargar massa el recorregut de l'obra.

S'usen canals (riui) oberts sempre que és possible i únicament en ocasions explicades es recorre a la conducció sota pressió.

Aqüeducte de Segovia:

L'Aqüeducte de Segòvia és l'obra d'enginyeria civil romana més important d'Espanya i és un dels monuments més significatius i millor conservats dels quals van deixar els romans en la península Ibèrica. Es tracta probablement del símbol més important per als habitants de Segòvia, fins al punt de figurar en el seu escut. La falta d'inscripció, que estava situada en l'àtic de l'aqüeducte, fa que no es pugui saber amb certesa l'època exacta en què va ser construït. Els investigadors ho situen entre la segona meitat del segle I i principis de l'II, en temps dels emperadors Vespasiano o Nerva. No es coneix l'origen de la ciutat. Sí se sap que la zona estava poblada pels vacceos abans de la seva conquesta i que potser hi hagués assentaments de tropes per al seu control i vigilància. En qualsevol cas, la zona va pertànyer al convent jurídic de Clunia.

L'aqüeducte de Segòvia condueix les aigües de la deu de la Fuenfría, situat en la serra propera a 17 quilòmetres de la ciutat, en un paratge denominat La Acebeda. Recorre més de 15 quilòmetres abans d'arribar a la ciutat. L'aigua es recull primerament en una cisterna coneguda amb el nom del Caserón, per ser conduïda a continuació per un canal de carreus fins a una segona torre (cridada Casa d'Aigües), on es decanta i desarena, per continuar el seu camí. Després recorre 728 metres (amb un pendent d'un 1%) fins a l'alt del Postigo. Abans, a la plaça de Dia Sanz, fa un brusc gir i es dirigeix cap a la plaça del Azoguejo, on el monument presenta tot la seva esplendor. En la part més profunda mesura 28 metres (amb prop de 6 metres de fonaments) i té dos ordres d'arcs que se sostenen amb pilars. En total té 162 arcs. Des de la seva arribada a la ciutat fins a la plaça de Dia Sanz hi ha 75 arcs senzills i a continuació 44 arcades d'ordre doble (això és, 88 arcs), seguint després altres quatre arcs senzills. En el primer sector de l'aqüeducte apareixen 36 arcs apuntats, reconstruïts al segle XV per restaurar la part destruïda pels musulmans l'any 1072. En el pis superior, els arcs tenen una llum de 5,10 metres, amb els pilars de menor altura i grossor que els de el pis inferior. La rematada és un àtic per on discorre el canal conductor d'aigua (amb una secció en forma d'O de 180 x 150 cm), adaptant-se el pis inferior als desnivells del terreny. En el pis inferior, els arcs tenen una llum que oscil·la al voltant dels 4,50 metres i els pilars disminueixen el seu grossor de manera escalonada, d'a baix a dalt: en la coronació té una secció d'1,80 x 2,50 metres, mentre que a la base arriben a aconseguir 2,40 x 3 metres.

UNA INSCRIPCIÓ DE POMPEIA

EVMACHIA·L·F·SACERD·PVBL·NOMINE·SVO·ET

M·NVMISTRI·FRONTONIS·FILI·CHALCIDICIVM·CRYPTAM·

PORTICVSCONCORDIAE AVGVSTAE·PIETATI·SVA·PEQVNIA·

FECIT·EADEMQVE·DEDICAVIT

Eumachia Lucii filia  sacerdos  publica nomine suo et Marci Numistri Frontonis filii chalcidicum cryptam porticus concordiae augustae pietati sua pecuina fecit Fecio eademque dedicavit.


Eumàquia, filla de Luci, sacerdotesa del poble en el seu nom i en el del seu fill Marco Numistro Frontón, va fer amb els seus diners una calcídia, una cripta i un pòrtic en honor de la concòrdia augusta i ella mateixa va fer la dedicació.