Aqüeducte de les Ferreres
És un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco
No es coneix la data exacta de la construcció de l'aqüeducte, sembla probable que s'hagués aixecat al segle I dC, en l'època de l'emperador August.
L'aqüeducte va estar en funcionament fins a l'edat mitjana.
El 1905 es va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional i el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m , sense comptar la galeria de conducció de l'aigua, avui destruïda, que devia fer uns 2 metres més. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada (llum) de 6,30 m , una alçada de 5,70 m i una gruixària de 1,86 m . La distància entre els arcs és de 8 m . La cota de l'aqüeducte al costat nord és de 56,8 m i la costat sud de 56,4 m .
L'estructura del pont va ser construïda en blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus lleugerament encoixinats i col·locats en sec, sense morter a les seves juntes. El canal que duia l'aigua,l'Specus va ser construït amb un morter impermeable a base de calç i ceràmica. La pedra per l'obra fou treta d'una pedrera situada en un turó pròxim al monument, conegut com coves de la Pedrera.
La captació de l'aigua al riu Francolí es feia mitjançant una resclosa en un indret anomenat Torre del Comte, situat entre els pobles de Rourell iPuigdelfí a uns 15 km de Tarragona. A partir d'aquí fou conduïda per un canal cap a Tàrraco, aprofitant els pendents naturals del terreny fins a arribar a la comella del barranc dels Arcs que es va salvar mitjançant el famós pont aqüeducte. Al costat sud del barranc el canal seguia per l'antic camí de l'Àngel i entrava a la ciutat per l'avinguda Catalunya on l'aigua fou recollida i depurada en un gran dipòsit, anomenat castellum aquae i després distribuïda per una xarxa de canonades de plom en la zona residencial de Tàrraco.
Arc de Berà:
L'Arc de Berà és un arc de triomf situat a uns 20km al nord de la ciutat de Tarragona. L'arc es troba situat sobre el traçat del que fou la via Augusta, actualment sobre la carretera nacional 340.
El seu nom derivaria del comte Berà. Es tracta d'un arc honorífic constituït per un cos central sobre un podi decorat amb falses pilastres acanalades que culminen en capitells corintis. Té una única obertura en arc de mig punt i la part superior de la construcció culmina amb un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa. El monument està fet de pedra calcària.
La construcció data de l'època de l'emperador August, a l'any 13 aC . Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni i que serví per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.
En el seu origen, l'estructura tenia a la part superior un conjunt escultòric de bronze amb la figura d'August al mig, ja que l'arc es va construir en honor de l'emperador. Per això, es creia que, originàriament, es deia Arc d'August i que no fou fins a l'Edat Mitjana que va adquirir el topònim de Berà, quan es va construir en aquell indret el castell de Berà.
El monument fa 12,28 metres d'alçada per 12 d'amplada i 2,34 metres de fons. L'amplada del portal és de 4,87 metres i més de 10 metres d'alçada, recolzat sobre una línia d'impostes que uneix dos blocs construïts amb grans carreus de pedra calcària local alçats sobre un basament o podi. Aquests dos cossos són decorats amb unes falses pilastres estriades, rematades per capitells corintis que sostenen un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa, de la qual se'n conserven tres blocs amb un denticulat decoratiu. En el fris hi ha restes d'una inscripció dedicatòria on es fa referència a Luci Licini Sura, un alt dignatari, el qual va costejar les despeses de les obres de reforma que van efectuar-se al monument a començaments del s. II DC d'acord amb les seves disposicions testamentàries.
Torre dels Escipions:
Consta de tres cossos superposats, decreixents en dimensions. Sobre un sòcol o podi de planta aproximadament quadrada (4,47 x 4,72 m a la base, construït amb grans blocs de pedra local, s'eleva un segon cos (l'intermedi) que presenta, a la façana, dues figures en relleu alt que representen Atis (divinitat d'origen oriental associada al culte funerari). El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l'interior una cambra que devia guardar les cendres del personatge o família en honor de què s'havia erigit el monument. La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut. L'alçada actual del monument és de 9 metres .
El parament de tot el monument és de carreus molt ben tallats i ajustats. La façana sud del segon cos, visible des de la Via Augusta , presenta en alt relleu dues figures d'Atis. Una errònia identificació d'aquestes figures amb els germans Escipió donà origen a la tradicional denominació del monument. Per les seves característiques, cal datar la seva construcció en la primera meitat del segle l dC; d'altra banda, les figures d'Atis a la Torre dels Escipions indiquen l'extensió de cultes d'arrel oriental a la Catalunya Romana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada